dimecres, 18 de desembre del 2019

Les mascotes i el fred


L'hivern ja és aquí.
I amb ell han arribat el fred i la neu.
Igual que nosaltres, les nostres mascotes també ho noten i és important que tinguem en compte que no és el mateix per ells un passeig per la sorra que per la muntanya nevada. 




La naturalesa és savia, i alguns animals són capaços de protegir-se de les baixes temperatures. Ténen varis mecanismes: una bona capa de greix sota la pell, un pelatge dens que actua com a aïllant (i reté la calor que genera el cos), un canvi en el metabolsime per gastar menys energia (és a dir, una hivernació), etc. Algunes races de gossos, com el Husky, el Alaskan Malamute o el Chow-chow, y algunes de gat, com el Bosc de Noruega, són originaris d'indrets nórdics on fa molt de fred durant aquestes époques de l'any, i per tant el seu pelatge actua com a defensa térmica. Algunes tortugues, com per exemple la tortuga russa (Testudo horsfieldii), poden començar a menjar i moure's menys quan la temperatura s'atansa als zero graus centígrads, i fins i tot arribar disminuir el seu metabolisme. 

Als gossos els encanta jugar amb la neu, però a vegades el contacte d'aquesta amb els coixinets de les sevs potes (que, recordem-ho, no ténen la protecció del pèl), pot provocar lesions a la pell d'aquesrta zona, sobretot si l'animal té un contacte continu amb la neu (o fins i tot, per culpa del gel). Existeixen cobertors per posar-los a les potes, o cremes protectores que fan una pel·lícula sobre la pell del coixinet i eviten aquest tipus de lesions.

A més a més, cal tenir en compte que el fred pot arribar a alterar el sistema inmune de les mascotes i facilitar l'aparició de malalties, com ara processos vírics respiratoris.


dimecres, 13 de novembre del 2019

EL MEU GOS TÉ OTITIS



Quan un gos es rasca les oïdes més del que és habitual i sacseja el cap amb freqüència és molt probable que tingui otitis. Els animals que tenen les orelles llargues i caigudes, els que fan molt cerúmen i els que tenen problemes al·lèrgics que afecten a la pell tenen més números de patir aquesta afecció de les oïdes. Quan un gos presenta les orelles vermelles i inflades, cal que sigui visitat per un veterinari per determinar si presenta otitis.

Un dels factors predisposants de les otitis són les al·lèrgies cutànies, ja que el canal auricular també està recobert de pell. Aquestes debiliten l’interior de les orelles i fan que sigui molt fàcil que el problema es compliqui amb l’aparició de bacteris o llevats. A més, també poden haver-hi otitis causades per àcars o per cossos estranys que es colen dins les oïdes (com espigues, troncs, pedretes o altres).

Pel que fa a la gravetat i la localització, cal separar les otitis en tres grups: les externes, les mitges i les internes. Les otitis externes afecten el canal auricular (les parts vertical i horitzontal) i el pavelló, i són fàcils de veure. Les otitis mitges solen derivar d’otitis internes i ja afecten al timpà, que pot estar perforat. Quan l’otitis provoca pèrdua d’equilibri, gir del cap de costat o fins i tot sordesa parlem d’otitis internes, ja molt més greus que les anteriors.

Quan hi ha sospita d’otitis, el veterinari inspeccionarà no només el canal auricular de l’animal, sinó també els ganglis de sota la mandíbula, els ulls, la boca per dins i fins i tot la pell en general (per buscar una implicació al·lèrgica). Cal buscar la causa principal i tractar-la adequadament, però no oblidar mai que els patògens que compliquen aquest problema (com les bactèries o els llevats) han de ser eliminats si volem que l’animal es curi del tot. És indispensable inspeccionar el canal auricular amb un otoscopi, ja que és l’única manera de veure quina és la causa. La majoria de vegades caldrà agafar una mostra de l’interior de les oïdes afectades per fer citologies o cultius. En casos puntuals, caldrà realitzar una radiografia, una ressonància magnètica o fins i tot una endoscòpia per trobar l’origen de la malaltia.



Resultat d'imatges de OTITIS DOG

dissabte, 5 d’octubre del 2019

L’HIGIENE DENTAL DE LES NOSTRES MASCOTES ÉS MÉS IMPORTANT DEL QUE SEMBLA




       L'higiene bucodental dels animals és una part fonamental de la medecina preventiva, tant important com la vacunació o la desparasitació. Ells sols no poden tenir cura de la seva boca, i per tant els hem d’ajudar perquè tinguin unes dents fortes i unes genives sanes. Molts gossos i gats pateixen de tosca, gingivitis, estomatitis i fins i tot problemes dentals més seriosos que poden derivar en una pèrdua de la dentadura. S’ha vist que és més freqüent en races petites i en animals d’edat avançada, però que pot ocórrer en qualsevol raça i edat.

El principal motiu que fa que es tingui sospita de malaltia bucodental és el mal alè. Aquest està directament associat al creixement de bactèries, que acaba derivant en la formació de la tosca, unes plaques marronoses que s’acumulen a sobre de les dents i poden arribar a deformar la geniva i fins i tot la peça dental. La tosca provoca dolor, i per tant són animals que tenen dificultats per menjar. A més, aquestes bactèries poden fer ferides a les genives i penetrar en el torrent sanguini i provocar infeccions, suposant això un risc molt elevat en els animals vells i amb problemes cardíacs o renals (que son els que solen tenir més tosca).

La millor forma de prevenir l’aparició d’aquest problema és la combinació d’estratègies a llarg termini i les visites de revisió al veterinari, sobretot si es tracta d’animals amb un major risc com els d’edat avançada i raça petita.

Les mesures que es duen a terme a casa amb freqüència són les que més impacte tenen en la prevenció. Aquestes són:
-       Basar l’alimentació de les nostres mascotes en un pinso sec de la mida adequada, cosa que no exclou donar-li llaunes o menjar tou de tant en tant.
-       Raspallar les dents periòdicament amb pastes específiques per animals, com a mínim 2 o 3 cops per setmana i sense forçar excessivament l’animal (ja que no volem que sigui una mala experiència per ell i cada cop ens costi més fer-ho).
-       Donar un stick dental amb regularitat per afavorir l’efecte mecànic i que no es formi tanta placa ni tosca.
-      Es poden donar productes que eviten que les bactèries es quedin sobre les dents com per exemple sprays, col·lutoris en aigua o pols que es posen sobre el menjar.

És molt recomanable que un veterinari inspeccioni la boca de les mascotes com a mínim un cop a l’any, ja que aquesta va canviant i la tosca es pot desenvolupar molt ràpidament.


            Aquest més d’octubre. el Mes de l’Higiene Oral, pots venir a la nostra clínica a realitzar una visita de REVISIÓ DENTAL GRATUÏTA a la teva mascota. El veterinari inspeccionarà la boca del teu animal de companyia i t’assessorarà per mantenir la seva salut en el millor estat possible. Valorarà si és suficient amb les mesures a llarg termini, com un raspallat freqüent o els sticks dentals, o si la tosca ja està tant avançada com per realitzar una neteja de boca. 




divendres, 21 d’abril del 2017

Arañazos en los muebles


FELISCRATCH de Feliway®

Una respuesta sencilla a los arañazos de los gatos en lugares inadecuados de la casa





Cuando arañan, los gatos marcan su territorio con una señal visual (laceraciones) y un mensaje químico que desprenden sus patas. Este mensaje, indetectable por nosotros, es una feromona conocida como F.I.S (feromona interdigital felina). Rascar los muebles o el sofá también puede ser un signo de estrés en los gatos.
FELISCRATCH de FELIWAY® es la copia de esta feromona. Cuando aplicamos esta feromona en el lugar donde quedemos que el gato arañe, imita la señal visual y química atrayendo al gato a arañar allí.

FELISCRATCH de FELIWAY® ha sido clínicamente probado para ayudar a reducir o parar los arañazos inadecuados en zonas no deseadas del hogar, tanto los arañazos verticales como los horizontales, redirigiendolos a los rascadores.

Ojo con las garrapatas!


Cuatro autonomías detectan garrapatas que causan fiebre hemorrágica





En septiembre de 2016 se confirmó el primer contagio por el virus de fiebre hemorrágica Crimea-Congo (FHCC) no sólo en España, sino en toda la zona de la UE. Se trataba de un varón de 62 años que fue picado por una garrapata de la familia Bunyaviridae mientras paseaba por el campo, en la provincia de Ávila. Falleció en el plazo de diez días tras sufrir una crisis hepática. Poco después, una enfermera del Hospital Infanta Leonor se contagió, presumiblemente por tener contacto con fluidos de este paciente. Afortunadamente, se recuperó. Con todo, la situación llevó al Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad a coordinar un estudio que comenzó el pasado octubre y que se ha cerrado recientemente en colaboración con cuatro comunidades autónomas en las que se piensa que las garrapatas del género Hyalomma, potenciales portadoras del virus, son más habituales: Castilla y León, Castilla-La Mancha, Extremadura y Madrid. De un total de 11 comarcas estudiadas, siete contaban con garrapatas infectadas por el Crimea-Congo. Se analizaron en torno a 9.500 de estos ácaros. Y unos 300 dieron resultados positivos.
Se estudiaron las garrapatas en animales silvestres, fundamentalmente en ciervos, y en animales domésticos. En los domésticos no dieron resultado positivo, lo que significa que el riesgo de que las personas sufran el virus sigue siendo muy bajo.
La mejor forma de prevenir las enfermedades transmitidas por las garrapatas es evitar la picadura». De ahí que se vaya a reforzar la información y las recomendaciones a la población en general con vistas a este verano, cuando estos ácaros se encuentran más activos –en invierno están en letargo– y se multiplican las actividades de senderismo y otras al aire libre. Además, en mayo, se realizarán estudios en garrapatas presentes también en el suelo y en la vegetación.
El virus se puede contraer debido a una picadura directa, con un periodo de incubación de 48 horas, o por el contacto con fluidos y tejidos de animales o personas infectados previamente por el ácaro –como ocurrió con la enfermera–, alargándose el periodo a cinco o seis días. De hecho, la población ganadera está especialmente expuesta por su labor.
Su letalidad se cifra entre el 10% y el 40%. En estos casos, la muerte suele llegar en la segunda semana. En cuanto a los pacientes que se recuperan, la mejoría comienza generalmente al noveno o décimo día. Como tratamiento, se suele utilizar el antiviral ribavirina

dimecres, 22 de març del 2017

Prohibida l'amputació de les cues dels gossos


Cortar el rabo a los perros por motivos estéticos, quedará prohibido gracias a una enmienda aprobada 
por la mayoría de los grupos del Congreso en el debate en Comisión sobre la ratificación del Convenio europeo de protección de animales de compañía.





El Congreso ha prohibido la amputación de las colas de los peros por motivos únicamente estéticos o por una supuesta mayor eficacia en los perros de caza. Unidos Podemos, PSOE y ERC han votado a favor, con un total de 175 votos, el PP, con 136 votos, en contra y Ciudadanos y PNV, con un total de 73 votos, se han abstenido. Aunque se ha tardado 30 años el Congreso ha ratificado el convenio europeo sobre protección de animales de compañía de 1987, que establece los principios básicos para la protección de los animales, como limitar su uso en publicidad y espectáculos o prohibir las operaciones quirúrgicas a mascotas "cuyo objeto sea modificar la apariencia de un animal de compañía o conseguir otros fines no curativos". Por otra parte, también se prohíbe cortarles las orejas, la sección de las cuerdas vocales y la extirpación de uñas en gatos.

La polémica surgió la semana pasada cuando el PP y ERC pactaron una enmienda para que sí se permitiera en el caso de las razas cazadoras, que contó con el apoyo del PNV. Según su portavoz, Francisco Martín Bernabé, esta práctica se debía realizar siempre bajo supervisión de un veterinario para facilitar la labor de los animales que entran en las madrigueras en busca de las presas, o también para evitar que se pudieran enredar en zarzas. Otra justificación ha sido el "efecto látigo" de los rabos de las razas grandes. Al final los independentistas catalanes cambiaron de opinión, para atender a las peticiones de "las principales entidades animalistas", según su portavoz, Joan Capdevila.
Ante la falta de una ley marco estatal, esta práctica ya estaba prohibida en siete comunidades autónomas: Andalucía, Aragón, Cataluña, Comunidad Valenciana, Madrid, Murcia y Navarra.

Una sociedad del siglo XXI

En el debate en el pleno, Pablo Iglesias, recordó que cortar el rabo a los perros ya estaba prohibido en muchas comunidades autónomas. "No es más bonito un perro por cortarle las orejas y el rabo, una sociedad del siglo XXI debe dejar atrás tradiciones que no tienen ningún sentido, los animales no son el complemento estético a la virilidad de nadie", añadió. Asimismo, lamentó que España "haya tardado 30 años en incorporarse al sentido común" (el Convenio data de 1987).
La representante del Grupo Socialista Zaida Cantera calificó de "excusa" la intención del Gobierno y recordó que en países con gran tradición cazadora "tener el rabo cortado es sinónimo de dueños de bajo estatus social". También se refirió al "dolor crónico" y los "problemas de locomoción de por vida" de los animales sometidos a esta intervención. Guillermo Díaz, de Ciudadanos, afirmó que quien "tortura o daña" a un animal" de forma innecesaria es en multitud de ocasiones peligroso para la sociedad".

dilluns, 20 de març del 2017

Perills de primavera


Comença la primavera! Més hores de llum, arbres en flor, ganes de passar estones a l'aire lliure...
i també, pol·lens,paràsits, insectes i al·lèrgies!



Si durant el canvi d'estació la vostra mascota comença a mostrar algun símptoma: es rasca, es frega contra objectes, li surten erupcions cutànies, sacseja les orelles, es llepa les potes... podría ser un animal al·lèrgic. Consulteu al veterinari.





Al arribar el bon temps augmenta la incidència de parasitació per puces, paparres, és important prendre mesures de prevenció. Protegiu les vostres mascotes amb antiparàsitaris externs: pipetes, pastilles, collars... hi ha moltes opcions, informeu-vos i trieu la més adequada.






També cal tenir en compte l'aparició d' insectes (ex. vespes i abelles) que si se senten amenaçats per la curiositat de la nostra mascota, poden picar, essent més perillós en zones com la boca o el coll. També pot ser que els produeixi una reacció al·lèrgica. En aquestes situacions poden netejar la zona, aplicar gel i acudir el més aviat possible al veterinari.