Quan un gos es rasca les oïdes
més del que és habitual i sacseja el cap amb freqüència és molt probable que
tingui otitis. Els animals que tenen les orelles llargues i caigudes, els que
fan molt cerúmen i els que tenen problemes al·lèrgics que afecten a la pell
tenen més números de patir aquesta afecció de les oïdes. Quan un gos presenta
les orelles vermelles i inflades, cal que sigui visitat per un veterinari per
determinar si presenta otitis.
Un dels factors predisposants de
les otitis són les al·lèrgies cutànies, ja que el canal auricular també està
recobert de pell. Aquestes debiliten l’interior de les orelles i fan que sigui
molt fàcil que el problema es compliqui amb l’aparició de bacteris o llevats. A
més, també poden haver-hi otitis causades per àcars o per cossos estranys que
es colen dins les oïdes (com espigues, troncs, pedretes o altres).
Pel que fa a la gravetat i la
localització, cal separar les otitis en tres grups: les externes, les mitges i
les internes. Les otitis externes afecten el canal auricular (les parts
vertical i horitzontal) i el pavelló, i són fàcils de veure. Les otitis mitges
solen derivar d’otitis internes i ja afecten al timpà, que pot estar perforat.
Quan l’otitis provoca pèrdua d’equilibri, gir del cap de costat o fins i tot sordesa
parlem d’otitis internes, ja molt més greus que les anteriors.
Quan hi ha sospita d’otitis, el
veterinari inspeccionarà no només el canal auricular de l’animal, sinó també
els ganglis de sota la mandíbula, els ulls, la boca per dins i fins i tot la
pell en general (per buscar una implicació al·lèrgica). Cal buscar la causa
principal i tractar-la adequadament, però no oblidar mai que els patògens que
compliquen aquest problema (com les bactèries o els llevats) han de ser
eliminats si volem que l’animal es curi del tot. És indispensable inspeccionar
el canal auricular amb un otoscopi, ja que és l’única manera de veure quina és
la causa. La majoria de vegades caldrà agafar una mostra de l’interior de les
oïdes afectades per fer citologies o cultius. En casos puntuals, caldrà
realitzar una radiografia, una ressonància magnètica o fins i tot una
endoscòpia per trobar l’origen de la malaltia.
