dimecres, 13 de novembre del 2019

EL MEU GOS TÉ OTITIS



Quan un gos es rasca les oïdes més del que és habitual i sacseja el cap amb freqüència és molt probable que tingui otitis. Els animals que tenen les orelles llargues i caigudes, els que fan molt cerúmen i els que tenen problemes al·lèrgics que afecten a la pell tenen més números de patir aquesta afecció de les oïdes. Quan un gos presenta les orelles vermelles i inflades, cal que sigui visitat per un veterinari per determinar si presenta otitis.

Un dels factors predisposants de les otitis són les al·lèrgies cutànies, ja que el canal auricular també està recobert de pell. Aquestes debiliten l’interior de les orelles i fan que sigui molt fàcil que el problema es compliqui amb l’aparició de bacteris o llevats. A més, també poden haver-hi otitis causades per àcars o per cossos estranys que es colen dins les oïdes (com espigues, troncs, pedretes o altres).

Pel que fa a la gravetat i la localització, cal separar les otitis en tres grups: les externes, les mitges i les internes. Les otitis externes afecten el canal auricular (les parts vertical i horitzontal) i el pavelló, i són fàcils de veure. Les otitis mitges solen derivar d’otitis internes i ja afecten al timpà, que pot estar perforat. Quan l’otitis provoca pèrdua d’equilibri, gir del cap de costat o fins i tot sordesa parlem d’otitis internes, ja molt més greus que les anteriors.

Quan hi ha sospita d’otitis, el veterinari inspeccionarà no només el canal auricular de l’animal, sinó també els ganglis de sota la mandíbula, els ulls, la boca per dins i fins i tot la pell en general (per buscar una implicació al·lèrgica). Cal buscar la causa principal i tractar-la adequadament, però no oblidar mai que els patògens que compliquen aquest problema (com les bactèries o els llevats) han de ser eliminats si volem que l’animal es curi del tot. És indispensable inspeccionar el canal auricular amb un otoscopi, ja que és l’única manera de veure quina és la causa. La majoria de vegades caldrà agafar una mostra de l’interior de les oïdes afectades per fer citologies o cultius. En casos puntuals, caldrà realitzar una radiografia, una ressonància magnètica o fins i tot una endoscòpia per trobar l’origen de la malaltia.



Resultat d'imatges de OTITIS DOG