dimecres, 18 de desembre del 2019

Les mascotes i el fred


L'hivern ja és aquí.
I amb ell han arribat el fred i la neu.
Igual que nosaltres, les nostres mascotes també ho noten i és important que tinguem en compte que no és el mateix per ells un passeig per la sorra que per la muntanya nevada. 




La naturalesa és savia, i alguns animals són capaços de protegir-se de les baixes temperatures. Ténen varis mecanismes: una bona capa de greix sota la pell, un pelatge dens que actua com a aïllant (i reté la calor que genera el cos), un canvi en el metabolsime per gastar menys energia (és a dir, una hivernació), etc. Algunes races de gossos, com el Husky, el Alaskan Malamute o el Chow-chow, y algunes de gat, com el Bosc de Noruega, són originaris d'indrets nórdics on fa molt de fred durant aquestes époques de l'any, i per tant el seu pelatge actua com a defensa térmica. Algunes tortugues, com per exemple la tortuga russa (Testudo horsfieldii), poden començar a menjar i moure's menys quan la temperatura s'atansa als zero graus centígrads, i fins i tot arribar disminuir el seu metabolisme. 

Als gossos els encanta jugar amb la neu, però a vegades el contacte d'aquesta amb els coixinets de les sevs potes (que, recordem-ho, no ténen la protecció del pèl), pot provocar lesions a la pell d'aquesrta zona, sobretot si l'animal té un contacte continu amb la neu (o fins i tot, per culpa del gel). Existeixen cobertors per posar-los a les potes, o cremes protectores que fan una pel·lícula sobre la pell del coixinet i eviten aquest tipus de lesions.

A més a més, cal tenir en compte que el fred pot arribar a alterar el sistema inmune de les mascotes i facilitar l'aparició de malalties, com ara processos vírics respiratoris.


dimecres, 13 de novembre del 2019

EL MEU GOS TÉ OTITIS



Quan un gos es rasca les oïdes més del que és habitual i sacseja el cap amb freqüència és molt probable que tingui otitis. Els animals que tenen les orelles llargues i caigudes, els que fan molt cerúmen i els que tenen problemes al·lèrgics que afecten a la pell tenen més números de patir aquesta afecció de les oïdes. Quan un gos presenta les orelles vermelles i inflades, cal que sigui visitat per un veterinari per determinar si presenta otitis.

Un dels factors predisposants de les otitis són les al·lèrgies cutànies, ja que el canal auricular també està recobert de pell. Aquestes debiliten l’interior de les orelles i fan que sigui molt fàcil que el problema es compliqui amb l’aparició de bacteris o llevats. A més, també poden haver-hi otitis causades per àcars o per cossos estranys que es colen dins les oïdes (com espigues, troncs, pedretes o altres).

Pel que fa a la gravetat i la localització, cal separar les otitis en tres grups: les externes, les mitges i les internes. Les otitis externes afecten el canal auricular (les parts vertical i horitzontal) i el pavelló, i són fàcils de veure. Les otitis mitges solen derivar d’otitis internes i ja afecten al timpà, que pot estar perforat. Quan l’otitis provoca pèrdua d’equilibri, gir del cap de costat o fins i tot sordesa parlem d’otitis internes, ja molt més greus que les anteriors.

Quan hi ha sospita d’otitis, el veterinari inspeccionarà no només el canal auricular de l’animal, sinó també els ganglis de sota la mandíbula, els ulls, la boca per dins i fins i tot la pell en general (per buscar una implicació al·lèrgica). Cal buscar la causa principal i tractar-la adequadament, però no oblidar mai que els patògens que compliquen aquest problema (com les bactèries o els llevats) han de ser eliminats si volem que l’animal es curi del tot. És indispensable inspeccionar el canal auricular amb un otoscopi, ja que és l’única manera de veure quina és la causa. La majoria de vegades caldrà agafar una mostra de l’interior de les oïdes afectades per fer citologies o cultius. En casos puntuals, caldrà realitzar una radiografia, una ressonància magnètica o fins i tot una endoscòpia per trobar l’origen de la malaltia.



Resultat d'imatges de OTITIS DOG

dissabte, 5 d’octubre del 2019

L’HIGIENE DENTAL DE LES NOSTRES MASCOTES ÉS MÉS IMPORTANT DEL QUE SEMBLA




       L'higiene bucodental dels animals és una part fonamental de la medecina preventiva, tant important com la vacunació o la desparasitació. Ells sols no poden tenir cura de la seva boca, i per tant els hem d’ajudar perquè tinguin unes dents fortes i unes genives sanes. Molts gossos i gats pateixen de tosca, gingivitis, estomatitis i fins i tot problemes dentals més seriosos que poden derivar en una pèrdua de la dentadura. S’ha vist que és més freqüent en races petites i en animals d’edat avançada, però que pot ocórrer en qualsevol raça i edat.

El principal motiu que fa que es tingui sospita de malaltia bucodental és el mal alè. Aquest està directament associat al creixement de bactèries, que acaba derivant en la formació de la tosca, unes plaques marronoses que s’acumulen a sobre de les dents i poden arribar a deformar la geniva i fins i tot la peça dental. La tosca provoca dolor, i per tant són animals que tenen dificultats per menjar. A més, aquestes bactèries poden fer ferides a les genives i penetrar en el torrent sanguini i provocar infeccions, suposant això un risc molt elevat en els animals vells i amb problemes cardíacs o renals (que son els que solen tenir més tosca).

La millor forma de prevenir l’aparició d’aquest problema és la combinació d’estratègies a llarg termini i les visites de revisió al veterinari, sobretot si es tracta d’animals amb un major risc com els d’edat avançada i raça petita.

Les mesures que es duen a terme a casa amb freqüència són les que més impacte tenen en la prevenció. Aquestes són:
-       Basar l’alimentació de les nostres mascotes en un pinso sec de la mida adequada, cosa que no exclou donar-li llaunes o menjar tou de tant en tant.
-       Raspallar les dents periòdicament amb pastes específiques per animals, com a mínim 2 o 3 cops per setmana i sense forçar excessivament l’animal (ja que no volem que sigui una mala experiència per ell i cada cop ens costi més fer-ho).
-       Donar un stick dental amb regularitat per afavorir l’efecte mecànic i que no es formi tanta placa ni tosca.
-      Es poden donar productes que eviten que les bactèries es quedin sobre les dents com per exemple sprays, col·lutoris en aigua o pols que es posen sobre el menjar.

És molt recomanable que un veterinari inspeccioni la boca de les mascotes com a mínim un cop a l’any, ja que aquesta va canviant i la tosca es pot desenvolupar molt ràpidament.


            Aquest més d’octubre. el Mes de l’Higiene Oral, pots venir a la nostra clínica a realitzar una visita de REVISIÓ DENTAL GRATUÏTA a la teva mascota. El veterinari inspeccionarà la boca del teu animal de companyia i t’assessorarà per mantenir la seva salut en el millor estat possible. Valorarà si és suficient amb les mesures a llarg termini, com un raspallat freqüent o els sticks dentals, o si la tosca ja està tant avançada com per realitzar una neteja de boca.